El somni d'Enric Orobitg, Verdú

Mural ceràmic · Verdú

El somni, el mural ceràmic d'Enric Orobitg a Verdú

Un recorregut per les nou escenes del mural d'Enric Orobitg: la vida al camp, els oficis, la nit, la natura ferida i la Fira d'animals de peu rodó.

  • 9 escenes
  • Àudio en 4 idiomes
  • Verdú, l'Urgell

Amb el patrocini deSoruka.com

Comença el recorregut Sobre el mural
El somni, el mural ceràmic d'Enric Orobitg a Verdú, amb les escenes de la vida al camp i de la Fira d'animals de peu rodó
El mural ceràmic d'Enric Orobitg, a Verdú

El recorregut

Nou escenes, una a una

Tria una escena del mural o fes servir les fletxes. Cada escena es pot escoltar.

9 escenes

    Text complet

    Les nou escenes, explicades una a una

    El text complet de cada escena del mural, tal com se sent a l'àudio.

    El somni del nadó

    La primera imatge que apareix en el somni són les pintures rupestres, evocant les coves d'Altamira. Aquest moment inicial no només marca l'inici de la vida humana, sinó també l'inici de la capacitat de representar, narrar, i entendre el nostre entorn. Recorda que aquelles persones tenien una sensibilitat diferent, una manera d'estar al món que, amb el temps, hem anat perdent. Al voltant del nadó hi trobem animals que reforcen el vincle entre l'entorn i la vida humana: les formigues, que evoquen el treball i la lluita per la supervivència; un eriçó i un llangardaix, record d'una espècie avui gairebé desapareguda; i una serp, lluny que qualsevol connotació negativa, representada de manera pacífica i plena de significat.

    Obre l'escena al mural

    Hivern: llaurar i collir l'oliva

    La primera escena del mural ens situa a l'hivern, i per tant les feines del camp pròpies d'aquesta estació. Just per sobre de les pintures rupestres hi veiem un pastor amb el seu ramat de corders, acompanyat del gos d'atura. Al voltant, els arbres canvien de tonalitat, un detall que situa l'escena dins el cicle natural de l'any. Just a la part esquerra de l'olivera s'hi representa el pagès llaurant el camp amb l'ajuda de la mula: l'arada obre els solcs preparant la terra per al nou cicle agrícola. En aquesta escena no podia faltar la collita de l'oliva. L'oliver apareix envoltat de les borrasses per recollir el fruit, trobem també els sacs, preparats per emmagatzemar-les; i l'escala, tradicionalment dit com banc d'olivers, recolzada contra l'arbre, ens recorda la manera tradicional de collir-les a mà. A més, un home baixa pel marge de pedra seca carregant els sacs. Mentrestant, i si mirem una mica més baix, una parella prepara una cassola de tros, un àpat senzill i compartit que acompanyava les llargues jornades de feina al camp. Just damunt d'ells, un home recull cargols per afegir-los a la cassola. Enmig de l'escena, ho observa una mula amb un somriure simpàtic, possiblement com a referència festiva a la Mulassa.

    Obre l'escena al mural

    Primavera: segar, sembrar i batre

    Entrem a la primavera, i amb ella les feines de segar, sembrar i batre. En la part superior d'aquesta escena veiem la feina de segar representada per un home que treballa ajupit recollint les garbes que simbolitzen el mètode tradicional de la feina al camp, una imatge que remet a segles de vida rural gairebé inalterada. Al costat del pagès tradicional hi irromp la presència de la segadora mecànica, introduint-nos a la industrialització. Aquesta irrupció inquieta el sisó i la seva cria, ocells que ponen els seus nius entre els cultius i que d'alguna manera vol mostrar el contrast entre natura i mecanització i ens recorda com les eines modernes poden alterar l'equilibri de l'entorn, animals i paisatge. La semblant tensió es veu en la perdiu sobre la teulada de la masia, que protegeix els seus pollets. L'Enric ha volgut incloure tots els animals significatius de l'entorn per mostrar-los just en el moment en què la vida humana i la natural es toquen i s'interpel·len. Amb l'arribada de la primavera, el mural ens presenta una escena nítida on un home sembra les llavors que carrega a l'esportí i que marca l'inici del nou cicle agrícola. La imatge és simple, però carregada de significat perquè mostra el moment exacte en què la terra es prepara per donar vida després dels mesos d'hivern. A la part més baixa del conjunt hi trobem l'escena de batre, situada sota les perdius i representada en un relleu invers que crea un efecte visual fosc i profund. Aquesta elecció no és només estètica: respon també a la necessitat de reforçar la zona inferior del mural, que és la més delicada.

    Obre l'escena al mural

    El rusc i els senglars

    L'escena incorpora, de nou, animals del nostre entorn: un rusc actiu i una abella pol·linitzant flors, mostrant el paper essencial d'aquests insectes en la reproducció de les plantes. Just al costat hi apareixen porcs senglars, un alimentant-se i altres en plena reproducció, evidenciant les funcions bàsiques del cicle vital. La presència conjunta d'aquests elements reflecteix tres processos bàsics del camp: la pol·linització, l'alimentació i la continuïtat de l'espècie.

    Obre l'escena al mural

    La nit

    La idea de fer una escena nocturna és una de les primeres idees que l'Enric va imaginar pel mural, i que, amb el temps, va anar prenent forma. La proposta del Josep Riera d'incorporar els satèl·lits de Musk, en un inici, li va semblar descabellada a l'autor, però a mesura que l'escena avançava aquests elements van acabar integrant-se com un contrast entre la natura i un element futurista que contrasta amb la línia del mural. Enmig d'aquest paisatge apareix un carro acompanyat dels animals de la nit —el mussol, les llebres, el llop, la guineu i una rata— tots ells amb caràcter silenciós i misteriós. A un costat hi apareix una figura visitant i discreta, que sembla comunicar-se amb els animals. Aquesta figura femenina podria resumir la idea central de l'escena: la nit com un espai on les fronteres entre espècies s'esvaeixen i la natura manté una vida pròpia que sovint ens passa desapercebuda.

    Obre l'escena al mural

    La Mare Naturalesa

    Aquesta escena l'Enric tenia clar que d'alguna manera o altra l'havia de representar, ho protagonitza una dona que simbolitza la Mare Naturalesa sostenint un peix mort, obert per dins i ple de quitrà i fragments de plàstic. El peix, amb l'interior buit i contaminat, denuncia el deteriorament del medi ambient i fa referència directa al desastre del vaixell Prestige del 2002, que va abocar tones de residus petroliers a la costa gallega. L'Enric hi va col·laborar com a voluntari ajudant a retirar el petroli de les platges. La peça està feta amb la tècnica ceràmica rakú, un procediment d'origen oriental en què el resultat final depèn de la temperatura, els esmalts i la cocció, i que no es pot modificar un cop acabat. Tot i que la intencionalitat de l'Enric era un fons més clar i esperançador, la peça va acabar adquirint tons foscos i metal·litzats que reforcen el missatge de degradació ambiental. Al voltant de la Mare Naturalesa apareixen diversos dracs que, tot i poder semblar una amenaça, simbolitzen alhora la protecció; no són dracs agressius, sinó guardians d'un món que lluita per recuperar-se. La figura avança damunt d'una tortuga, símbol de lentitud que recorda que la regeneració de la natura és un procés llarg i fràgil, de la mateixa manera que també ho és la destrucció massiva.

    Obre l'escena al mural

    Tardor: la verema i Bacus

    La part inferior del mural apareix l'escena de la tardor, representada pel temps de vinya. La portadora, amb el raïm carregat, evoca la manera tradicional de veremar, mentre que la veremadora mecanitzada situada al costat mostra el sistema modern. Aquest contrast entre passat i present resumeix, un cop més, l'evolució de les feines del camp i la transformació de la verema al llarg del temps. A la dreta hi trobem Bacus, el déu del vi, símbol de la festa i la xerinola, la part que completa el binomi tan propi dels catalans, el seny i la rauxa, i que alhora connecta amb les celebracions tradicionals de Verdú, concretament amb el nostre Bacus. Al costat de Bacus hi apareix la figura autobiogràfica proposada per l'Eduard Boleda, una referència a la seva vinculació amb la música. Totes dues figures es presenten sota una posta de sol pròpia de Ponent.

    Obre l'escena al mural

    El carrer Firal Pere III

    La part nord-oest del mural correspon al carrer Firal Pere III, l'espai principal on tenia lloc la compravenda durant la fira. Aquest carrer concentrava gran part de l'activitat i era el lloc de trobada entre pagesos, tractants i visitants. La fira reunia una multitud de gent que superava l'afluència de les festes més grans del poble. Les mules eren les grans protagonistes del carrer: n'hi havia pertot arreu, juntament amb carros, tractants i gent que omplia tot l'espai. Aquesta intensa activitat va marcar el creixement del carrer i d'una part del poble. Moltes de les cases que hi trobem daten dels segles XVIII i XIX, l'època en què la fira va viure el seu moment de màxim esplendor. A Verdú hi arribava gent de molts indrets: de tot el país, també de l'Aragó, de la muntanya o de Lleida. La fira es va convertir en una de les més importants del país, amb competència amb altres fires destacades com la de Salàs de Pallars.

    Obre l'escena al mural

    La plaça Major

    A la cara nord-est del mural apareix una escena situada davant de la plaça Major, ja que l'activitat de la fira no es limitava només al carrer Firal. A la Plaça Major hi havia moviment que completava l'ambient de fira: paradetes, torronaires, carros… En aquest espai s'hi representen diversos vehicles de l'època aparcats, entre els quals destaca un tractor que també apareix en alguns dels vídeos dels últims anys de la fira. De fet, la mecanització del camp va ser una de les causes que van acabar provocant la desaparició d'aquesta fira d'animals. El penúltim vehicle de l'esquerra és una caravana d'un firaire adaptada per viure-hi durant els dies que durava. Al davant de la façana de l'ajuntament hi apareixen diverses mules, una d'elles alada, continuant amb l'element oníric que travessa tot el mural. Just al darrere té lloc la que s'anomena la conversa impossible. Hi apareixen tres personatges: el senyor Po —el senyor Fonoll—, amb barret de copa, conversant amb el gallinaire, i entre tots dos un tercer personatge d'esquena que aixeca el dit mentre intervé en la conversa i que recorda la figura de Jordi Pujol. Just al darrere hi ha un home amb un diari, aparentment discret, que observa l'escena. Tot i la seva actitud dissimulada, té un paper imprescindible al mural, es tracta de l'Enric Orobitg.

    Obre l'escena al mural

    Mural ceràmic · Verdú

    Sobre el mural

    0:00

    El mural inicia amb el somni d'un nadó —una figura que simbòlicament representa l'Enric i la seva visió— i, a partir d'aquí, s'obre tot un món oníric de vida, natura, història i crítica. Aquest somni ens condueix per escenes carregades de símbols, animals, paisatges, oficis i reflexions sobre el pas del temps. Concretament, ens porta cap a la Fira d'animals de peu rodó, que durant molts anys va ser un dels pilars econòmics de Verdú i un espai d'intercanvi vital per a la vila i el seu entorn rural.

    Aquest mural es podria llegir com dividit en dues grans parts: La meitat inferior ens parla de la relació amb la terra: les feines del camp, les estacions de l'any, la convivència amb els animals del territori, el pas del temps i la transformació dels oficis. És una mirada empàtica als orígens, però també crítica amb els canvis. La meitat superior, en canvi, gira entorn de la fira i els espais on es realitzava la compravenda. Aquesta part del mural mostra la vida social i econòmica lligada als animals de peu rodó —ases, mules, cavalls—, que no només eren eines de treball, sinó també protagonistes del dia a dia de la vida rural.

    La fabricació del mural